TENDÈNCIES

COMPTE AMB ELS PERFUMS!

Els perfums són utilitzats pels comerços per a atraure compradors.

Vivim en un món envoltat de capricis i luxes diversos entre els quals trobem els perfums. Els veiem anunciats a la televisió, als pòsters de les parades d'autobús, a les revistes, etc. Els perfums són un negoci que creix dia a dia. Moltes vegades, però, comprem el producte no per l'olor que fa sinó per la influència dels anuncis en nosaltres. Els perfums, al seu temps, s'han convertit en eines d'atracció comercial igual que els anuncis o els aparadors. Les feromones, que estan presents en molts dels perfums que nosaltres utilitzem, en són les responsables. Les feromones són unes hormones que segreguen tots els animals. Els humans les segreguem a través de les aixelles i de glàndules properes als genitals, la seva funció és atraure membres del sexe oposat a través de senyals d'olor que circulen per l'aire.

Les feromones s'utilitzen en els perfums des de l'antic Egipte i se segueixen utilitzant avui dia en molts perfums de marques conegudes com per exemple la colònia One de Calvin Klein i la majoria de les fragàncies de Polo Ralph Lauren. Aquestes substàncies no només s'utilitzen en perfums per a les persones, sinó també per a atraure gent als locals, a les botigues... En molts casinos dels EUA, per exemple, a part d'oxigenar l'aire per al benestar dels seus clients, també utilitzen feromones per a donar-hi un ambient més adult.

Tot i així, hi ha moltes empreses que sense utilitzar feromones aconsegueixen amb perfums que la gent senti atracció cap a les seves botigues, com és el cas de la marca de roba Abercrombie & Fitch que utilitza la seva fragància Fierce (sense feromones) per atraure clients, i ho aconsegueix. Aquesta marca ha triomfat a nivell comercial en el món de la moda en un temps rècord; hi tindrà res a veure el seu perfum? L'ús d'aquests perfums no només s'utilitza a la moda, l'àmbit alimentari no se n'escapa. Les fleques i les pastisseries en són un bon exemple, ja que empren un esprai amb olor a pa que fa que tinguem gana només d'olorar-lo, fins i tot hi ha fleques que ruixen l'exterior dels seus aparadors amb aquesta olor per atraure el vianants que hi passen pel davant.

El perfum s'ha convertit en un caprici dels habitants del primer món i en una eina per a incentivar el consum de manera irracional. Per això cal anar molt amb compte. És fàcil deixar-nos seduir per la publicitat, els aparadors o, com hem vist, les olors. Però per evitar ser consumits pel consumisme, hem de ser compradors responsables i no aparcar la nostra capacitat de raonar a l'hora d'escollir.

FERNANDO RAMON i JORDI CUMELLAS

ALERTA AMB EL FACEBOOK!

A mesura que augmenta el nombre d'usuaris també augmenten els riscos de les xarxes socials.

Dia a dia el nombre d'usuaris de Facebook creix, sent ja gairebé “sagrat” que tot adolescent tingui el seu propi compte. Ens podem passar hores i hores xategant. Ho trobem entretingut i divertit, sovint, sense arribar a pensar en les conseqüències. Però de la mateixa manera que el nombre d'usuaris creix, el perill també.

Fotos, informació personal i fins i tot números de telèfon es poden arribar a trobar a través de la xarxa. A través del facebook, expliquem confidències als amics, opinem, expressem gustos i sentiments, “fardem” dels nostres èxits i ens lamentem dels nostres fracassos... Però... i si tota aquesta informació fos accessible a gent en qui no confiem? I si persones desconegudes poguessin saber tant de tu com els teus amics? I si algú volgués utilitzar la teva privacitat per al seu profit important-li poc o gens que això et pugui perjudicar?

Tota la informació que es penja al facebook mai es destrueix i ja són molts els que saben com accedir-hi i utilitzar-la. Aquest és el problema més greu que presenta facebook, però no l’únic. Cada vegada hi ha més gent que sap com aprofitar-se d'aquesta eina. Són nombrosos els casos d'adolescents que han establert “amistat” amb una persona aparentment de la mateixa edat que, en realitat, és un adult amb intencions ben poc honestes. La xarxa s'ha convertit en un instrument molt útil per a pedòfils. Fins i tot s'han creat grups de pedòfils “camuflats” per a generar més confiança a l'hora d'intentar accedir a d'altres comptes.

La tecnologia ens ofereix eines molt útils, però cal saber utilitzar-les amb responsabilitat i precaució. Conèixer els riscos és cabdal per a evitar sorpreses desagradables.

DANIEL SORIA I CHRISTIAN HARTWIG

AUTORES: CARLOTA SERAROLS, CLARA RODRÍGUEZ i MARIONA CAPDEVILA - CULTURA AUDIOVISUAL - 2n BATXILLERAT

ADDICCIÓ ON LINE

Els jocs on line combinen espectacularitat amb competitivitat, un còctel explosiu que els fa perillosament addictius.

Els joves són, cada vegada més, addictes als videojocs i a connectar-se a Internet. Els nous videojocs i consoles inciten a jugar més i les xarxes socials i els xats ens reclamen una contínua connexió a Internet. Els jocs on line s'han convertit en un reclam que combina l'espectacularitat dels jocs de darrera generació amb el fet d'estar connectats a la xarxa. Ara podem jugar amb amics o altra gent d'arreu del món.

Per jugar amb els amics, abans havies d'anar a casa seva, però ara, si tots estan connectats en línia, es pot jugar alhora. Un dels punts claus que enganxen més d'aquests jocs és la possibilitat de parlar amb els participants mentre s'està jugant. Es pot parlar mitjançant auriculars amb micròfon incorporat, escrivint missatges o pel xat. La combinació perfecta pel vici.

Per posar un exemple de joc on line hem escollit el Call of Duty. Aquest títol és possiblement el que compta amb més seguidors, especialment la versió Modern Warfare 2. El mode on line d'aquest joc consisteix en fer un grup privat amb els amics amb els que vulguis jugar (també pots jugar sol amb tot de gent desconeguda sense fer cap grup). Després pots escollir fer una partida privada per a jugar només amb el teu grup d'amics o unir-te amb el grup d'amics a partides amb gent desconeguda. Els tipus de partida es pot escollir. Es pot jugar tots contra tots, per equips a mort, a desactivar bombes, robar bases, etc.

Jugar on line és molt divertit i et dóna la possibilitat de jugar amb amics, parlar-hi... No deixa de ser una xarxa social, amb els mateixos inconvenients. El contacte amb gent desconeguda sempre pot ser perillós, però el principal problema és l'addicció que pot arribar a provocar. Amb els jocs d’abans, ja es donaven casos d'addicció; però si a més pots jugar amb altra gent, s’introdueix el factor de la competició, que sempre agrada i fa que constantment vulguis superar els contrincants.

Les enquestes realitzades a tots els cursos de la ESO ens mostren que més de la meitat dels alumnes que juguen a jocs on line (70), ho fan durant més de dues hores quan disposen d'aquest temps. Els casos d'addicció alta o molt alta són relativament pocs, però portem pocs anys amb aquestes tecnologies i a mesura que va passant el temps, més gent s’hi va enganxat, així que val més vigilar-ho.

Jugar on line té els seus riscos perquè tens contacte amb gent desconeguda: suplantació d’identitat en el teu compte, contagi de virus... Molts dels usuaris ja en són conscients i mai accepten sol·licituds d'amistat de persones desconegudes per estalviar-se problemes. També és comú fer un duplicat del compte perquè així, si algú el malmet, sempre en queda una còpia.

Sigui com sigui, hi ha moltes maneres de passar-s'ho bé i relacionar-se sense haver de córrer riscos; el més perillós: caure en l'addicció.

JOAN CASTILLA i ALBERT GRIS