MÒNICA BOSOM VALMANYA
La Mònica va néixer a Sabadell fa 42 anys. En fa 11 que és a l’Escola. Llicenciada en filologia catalana per la UAB, actualment és professora de català, literatura catalana i tutora de 1r de batxillerat.
Per quina raó vas decidir estu-diar filologia catalana?
Ben bé no ho sé, la veritat. De molt petita ja ho tenia molt clar, des de setè de bàsica que ja sabia que volia fer filologia. Per què? No ho sé.
Era una vocació?
M’agradava molt llegir, m’interessava la llengua, i ja està. Però, per exemple, a batxillerat jo vaig fer mixtes. Fins al final de COU no em vaig decidir realment, però ja ho tenia molt clar.
Volies fer filologia per ser professora?
Estava més decantada per treballar a una editorial, diguem-ne un món romàntic de treballar amb llibres. Això de ser professora va venir després.
I de petita volies ser...
No ho sé... Tu t’ho has preguntat?
Home jo de petit sempre deia que volia ser astronauta i coses d’aquestes.
Doncs jo no, no sé si cada dia em deuria aixecar dient avui vull ser això i avui vull ser allò. És que encara no sé què vull ser.
Actualment?
Sí, no sóc gran. O què?
Val, val. Perfecte. Quants anys portes en aquesta escola?
Doncs… aquest és l’any onze.
Ens podries explicar alguna anècdota divertida?
Doncs no ho sé ara mateix. Què és una anècdota divertida?
Alguna cosa que t’hagi passat amb algun alumne. Per exemple, sempre hi ha professors que ens diuen: una vegada hi va haver un alumne que va posar tal en un examen.
Bé, potser sí que els exàmens a vegades sempre pots comentar-los o et fan gràcia, però a mi no m’agrada massa parlar d’això ni amb els altres professors ni amb els altres alumnes perquè tothom pot tenir moments tontos. O sigui no, ara mateix no et puc contestar.
Una virtut i un defecte.
Una virtut? Digues-la tu.
A veure… Però és que no portem ni un trimestre junts.
Una virtut… Potser és que tinc sentit de l’humor.
Però això a la classe no es pot reflectir gaire.
Jo crec que sí, vosaltres ho podeu veure.
Sí, alguna cosa sí.
O que accepto molt bé les bromes, per exemple.
Com la broma que et vam fer el Pelegrín i jo dient que regalaven els capítols de Serrallonga.
Exacte. Jo les bromes sempre me les prenc com una cosa positiva.
I el defecte?
El defecte? No te’l diré… Tinc molts defectes, tothom no? Potser que sóc molt tossuda. Suposo que els excessos sempre són defectes, no? Aquest potser, o potser que sóc molt ordenada amb les meves coses i m’agrada que els altres també tinguin el meu ordre, que no és el perfecte tampoc. Jo a casa meva vull que tot estigui ordenat a la meva manera, però no me’n surto.
A mi em passa el mateix. T’agrada viatjar?
Sí. Jo crec que no hi ha ningú que no li agradi viatjar. A qui no li agrada viatjar?
Bé, jo conec a algunes persones que no els agrada viatjar.
M’agrada molt conèixer llocs i sobretot m’agrada viatjar per conèixer paisatges, bàsicament. Més que anar a veure ciutats. M’agrada anar a veure ciutats però m’agrada més anar als llocs on hi ha paisatges molt amplis.
Si haguessis d’escollir entre llengua catalana i literatura catalana amb quina et quedaries?
Doncs potser amb literatura.
Per què?
Perquè dóna més peu a poder interpretar, a poder relacionar-ho amb moltes més coses. Però la llengua també m’apassiona molt, però em quedaria amb la literatura.
Quines aficions tens?
M’agrada molt la muntanya, anar en bici...
Quina és la teva pel·lícula preferida?
L’altre dia la van fer, que feia molt de temps que no la veia que és Toro salvaje protagonitzada per Robert de Niro. En general totes les que fa en Robert de Niro m’agraden molt, però aquesta és una que em va impactar la primera vegada que la vaig veure i l’altre dia la van fer i em va tornar a agradar moltíssim.
Sabem que t’agrada el grup Antònia Font. Per què? Quina és la teva cançó preferida?
Mira. Antònia Font els vaig descobrir ja fa bastants anys i m’agrada sobretot per les lletres que són molt interpretables, algunes són molt surrealistes, no t’expliquen històries sinó que són frases que et fas teves i a més a més a mi el balear m’encanta. És un dialecte que m’agrada molt, molt. Té un lèxic molt ric i l’accent m’agrada. Les has sentides les cançons?
Alguna.
Et recomano que t’hi posis bé i escoltis. Mira, jo no sóc de concerts multitudinaris. Abans m’has preguntat sobre pel·lícules, però jo sóc més d’escoltar grups a casa. Al cotxe també escolto molta música i m’agrada anar a teatres amb poca gent. A mi les multituds ara ja em molesten.
I et quedes amb alguna cançó d’aquest grup?
Hmm...totes.
Totes?
O totes o cap.
Ben bé no ho sé, la veritat. De molt petita ja ho tenia molt clar, des de setè de bàsica que ja sabia que volia fer filologia. Per què? No ho sé.
Era una vocació?
M’agradava molt llegir, m’interessava la llengua, i ja està. Però, per exemple, a batxillerat jo vaig fer mixtes. Fins al final de COU no em vaig decidir realment, però ja ho tenia molt clar.
Volies fer filologia per ser professora?
Estava més decantada per treballar a una editorial, diguem-ne un món romàntic de treballar amb llibres. Això de ser professora va venir després.
I de petita volies ser...
No ho sé... Tu t’ho has preguntat?
Home jo de petit sempre deia que volia ser astronauta i coses d’aquestes.
Doncs jo no, no sé si cada dia em deuria aixecar dient avui vull ser això i avui vull ser allò. És que encara no sé què vull ser.
Actualment?
Sí, no sóc gran. O què?
Val, val. Perfecte. Quants anys portes en aquesta escola?
Doncs… aquest és l’any onze.
Ens podries explicar alguna anècdota divertida?
Doncs no ho sé ara mateix. Què és una anècdota divertida?
Alguna cosa que t’hagi passat amb algun alumne. Per exemple, sempre hi ha professors que ens diuen: una vegada hi va haver un alumne que va posar tal en un examen.
Bé, potser sí que els exàmens a vegades sempre pots comentar-los o et fan gràcia, però a mi no m’agrada massa parlar d’això ni amb els altres professors ni amb els altres alumnes perquè tothom pot tenir moments tontos. O sigui no, ara mateix no et puc contestar.
Una virtut i un defecte.
Una virtut? Digues-la tu.
A veure… Però és que no portem ni un trimestre junts.
Una virtut… Potser és que tinc sentit de l’humor.
Però això a la classe no es pot reflectir gaire.
Jo crec que sí, vosaltres ho podeu veure.
Sí, alguna cosa sí.
O que accepto molt bé les bromes, per exemple.
Com la broma que et vam fer el Pelegrín i jo dient que regalaven els capítols de Serrallonga.
Exacte. Jo les bromes sempre me les prenc com una cosa positiva.
I el defecte?
El defecte? No te’l diré… Tinc molts defectes, tothom no? Potser que sóc molt tossuda. Suposo que els excessos sempre són defectes, no? Aquest potser, o potser que sóc molt ordenada amb les meves coses i m’agrada que els altres també tinguin el meu ordre, que no és el perfecte tampoc. Jo a casa meva vull que tot estigui ordenat a la meva manera, però no me’n surto.
A mi em passa el mateix. T’agrada viatjar?
Sí. Jo crec que no hi ha ningú que no li agradi viatjar. A qui no li agrada viatjar?
Bé, jo conec a algunes persones que no els agrada viatjar.
M’agrada molt conèixer llocs i sobretot m’agrada viatjar per conèixer paisatges, bàsicament. Més que anar a veure ciutats. M’agrada anar a veure ciutats però m’agrada més anar als llocs on hi ha paisatges molt amplis.
Si haguessis d’escollir entre llengua catalana i literatura catalana amb quina et quedaries?
Doncs potser amb literatura.
Per què?
Perquè dóna més peu a poder interpretar, a poder relacionar-ho amb moltes més coses. Però la llengua també m’apassiona molt, però em quedaria amb la literatura.
Quines aficions tens?
M’agrada molt la muntanya, anar en bici...
Quina és la teva pel·lícula preferida?
L’altre dia la van fer, que feia molt de temps que no la veia que és Toro salvaje protagonitzada per Robert de Niro. En general totes les que fa en Robert de Niro m’agraden molt, però aquesta és una que em va impactar la primera vegada que la vaig veure i l’altre dia la van fer i em va tornar a agradar moltíssim.
Sabem que t’agrada el grup Antònia Font. Per què? Quina és la teva cançó preferida?
Mira. Antònia Font els vaig descobrir ja fa bastants anys i m’agrada sobretot per les lletres que són molt interpretables, algunes són molt surrealistes, no t’expliquen històries sinó que són frases que et fas teves i a més a més a mi el balear m’encanta. És un dialecte que m’agrada molt, molt. Té un lèxic molt ric i l’accent m’agrada. Les has sentides les cançons?
Alguna.
Et recomano que t’hi posis bé i escoltis. Mira, jo no sóc de concerts multitudinaris. Abans m’has preguntat sobre pel·lícules, però jo sóc més d’escoltar grups a casa. Al cotxe també escolto molta música i m’agrada anar a teatres amb poca gent. A mi les multituds ara ja em molesten.
I et quedes amb alguna cançó d’aquest grup?
Hmm...totes.
Totes?
O totes o cap.
FRANK ROBERT i LUCA ESPAÑOL 2 BAT
DANIEL GARCIA CASAPONSA
Daniel Garcia Casaponsa és llicenciat en Geografia i Història per la UB, la seva especialitat és la història del món contemporani. És professor d’història, història del món contemporani i geografia. A més, és tutor de 2n de batxillerat “C”. Té 46 anys i en fa 21 que treballa a l’Escola Pia de Sarrià.
Ens consta que no tens mòbil, mai n’has tingut?
No, mai n’he tingut.
Com és possible?
Per feina no fa falta, amb la meva professió... I pels amics, tampoc ens cal.
Per què no cal?
Ja ens parlem pel fixe, no necessito la immediatesa. A més, quedem cada divendres a la mateixa hora al mateix lloc, i qui no hi és, és que no ha pogut venir.
Alguna vegada t’hem vist al Camp Nou, ets soci?
Jo no sóc ben bé soci, pago el carnet d’un altre. I hi vaig des de la primera temporada d’en Gaspart.
Ets dels típics culés pessimistes i avorrits?
Avorrit ho sóc i no animo gens, perquè amb 46 anys no toca posar-se a animar i, a més, tinc molt sentit del ridícul. Però no sóc pessimista.
I sempre vas amb boina al Camp Nou?
No, no hi vaig mai amb boina!
Però si et vam veure!
Amb una gorra, voldràs dir. Bé, potser a l’hivern quan fa fred, però a l’estiu no! Però sí, una gorra sí que pot ser.
A part del futbol i del cine, tens alguna afició més?
Bé, si: llegeixo molt i m’agrada molt l’excursionisme, les sortides per la muntanya, córrer...
De petit vas estudiar en aquest centre. Va ser decisió teva enviar el currículum a l’escola o se’t va presentar la oportunitat i vas acceptar-la?
Vaig enviar currículums a tota l’Escola Pia i a altres, i em van trucar d’aquí.
Però tu volies ser professor?
Sí, sí, sí.
Un cop vas entrar a l’escola com a professor, et vas trobar amb algun mestre que havies tingut?
Treballar no, perquè jo havia entrat a la FP i allà no hi havia cap dels meus antics professors. Però quan es va produir la unificació, em va tocar treballar amb ex professors meus com el Manuel Ricarte, el Paco Amela o el Josep Maria Arbusí.
Les relacions amb els teus antics professors van ser estranyes per culpa de possibles desavinences del passat?
Bé, bé, jo mai he tingut cap problema amb els professors. Mai he cregut que em tinguessin mania encara que em suspenguessin, mai he cregut que hi hagués un complot judeomaçònic per fer-me la punyeta a mi. O sigui, que era responsabilitat meva si no anaven bé les coses; per tant, no tinc cap compte pendent amb cap professor meu.
En quins aspectes creus que l’escola ha millorat com a centre educatiu des de que vas marxar per iniciar els teus estudis universitaris?
Uf, no té res a veure, ha millorat en tot. Ha millorat en el tracte més proper als alumnes, ha millorat en el rigor didàctic i pedagògic de les classes, ha millorat en els espais físics, però sobretot didàctica i pedagògicament està a anys llum del que estava a la meva època i el tracte és més proper a l’alumne. Abans hi havia un tracte bastant distant entre professor i alumne, una disciplina molt estricta.
Una virtut i un defecte teus com a professor.
Defectes en dec tenir milers, i virtuts... no ho sé, no hi he parat a pensar massa, no et sé contestar.
Hi ha molta gent que diu que expliques molt bé.
Doncs aquí tens una virtut.
T’expliques bé?
Home, jo ho intento. Intento explicar-me pensant en com m’agradaria que m’ho expliquessin. És a dir, jo mai dono per enteses coses. Explicar coses que no has reflexionat abans amb totes les implicacions que pot tenir i el que un jove pot tenir dubtes, doncs no ho faig. L’ensenyament és com qualsevol professió: cadascú té el talent pel que el té. Jo sí que considero que tinc un cert talent per explicar-me a les classes. Trobo que em surten bé.
Després de diverses classes d’història, vam descobrir que t’encanta el cinema i tens molta cultura cinematogràfica. A què és deu?
Primer perquè m’agrada, però també perquè vaig haver de fer classes a l’escola de cine, a l’ESCAC, aquesta escola tan famosa de cine que ara té tants directors premiats. I a aquests alumnes només els interessava el cinema; doncs vaig haver de documentar-me sobre les relacions entre la societat i el cinema, com utilitzar el cinema com a font i, per tant, em va tocar ficar-me en el món del cinema.
T’agradava?
M’agrada, m’agradava però tampoc tenia els coneixements que ara tinc. Els coneixements els vaig haver d’adquirir per poder fer front a aquest repte
I tens algun màster o grau en cinema?
No, no. És tot autodidacta.
Si haguessis d’escollir entre història i geografia, quina escolliries?
A mi personalment m’agrada més la història. Tot el que llegeixo d’assaig és més assaig històric que geogràfic. La geografia forma part de la professió, m’agraden alguns temes, però hi ha temes que els dono perquè toca al currículum. La meva passió és la història. La geografia, bé, també m’agrada, però no és la meva gran passió. Això no vol dir que la prengui perquè si, sinó perquè m’agrada, però la passió és la història.
Una pel·lícula.
Uf, difícil, n’hi ha moltes. Podria dir “El Padrino”, “La ley del silencio” també m’agrada molt. Una d’aquestes dues.
FRANK ROBERT i LUCA ESPAÑOL 2 BAT
OCTUBRE 2011
OCTUBRE 2011