OPINIÓ





CRISI ECONÒMICA? NO PAS A TELECINCO

La crisi econòmica ha arribat a diversos canals de televisió del país provocant reduccions salarials i de pressupost, retallades de personal, “defuncions” de programes i, fins i tot, desaparicions de cadenes. A “Telecinco” res d’això ha succeït. Cal destacar, que és el canal dels programes del cor per excel·lència.

Aquests tipus de programes son líders en audiència. Per aquesta raó, els col·laboradors habituals del programa “Sálvame” cobren uns salaris que arriben als 3500 EUROS setmanals. És a dir, que per treballar menys de quatre hores diàries cobren 700 EUROS. I cada any, els seus tertulians, la gran majoria dels quals no tenen estudis i no saben expressar-se correctament, s’embutxaquen 168000 EUROS!!!

Pel que fa als col·laboradors no habituals i convidats d’aquest programa, per una tarda poden arribar a cobrar fins a 500 EUROS. Cal destacar que els tertulians del programa “Sálvame Deluxe” (que són els mateixos que els del “Sálvame”) cobren cada nit de divendres uns 6000 EUROS aproximadament.

Per una altra banda, els col·laboradors i crítics polítics del programa de la nit del dissabte “La Noria” s’embutxaquen entre 600 i 2500 EUROS (segons informen les pàgines web: www.terra.es i www.vertele.com).
 
Aquestes remuneracions indecents que van a parar a les carteres d’algunes persones sense estudis (no són tots els casos), uns oportunistes la majoria d’ells, són un insult a totes aquelles persones que tenen una carrera universitària i al llarg de la seva vida s’han esforçat per a guanyar-se el sou de cada dia.

FRANK ROBERT 2 BAT

 
TOLERÀNCIA VS HOMOFÒBIA

Darrera un discriminador hi sol haver una manca d'acceptació d'un mateix.

Entenem per homofòbia la discriminació contra homes i dones homosexuals. Actualment a Espanya el 81-90% de la població accepta als homosexuals. Tot i això, molts homosexuals es senten discriminats a les escoles; reben insults pels passadissos, mirades de rebuig... discriminacions que són fruit dels prejudicis de la societat.

En general, a les escoles sempre s’ha discriminat a persones que es consideren diferents: si algú és gros, baixet, si té pigues, grans... sense pensar si realment pot arribar a ser un amic o amiga. Tot i que a mesura que s’arriba a l’adolescència alguns prejudicis s’atenuen, d'altres s'agreugen derivant, a vegades, en assetjament (bulling).

L'homosexualitat a l’adolescència és complicada. Normalment es descobreix l’atracció cap al mateix sexe de ben petit, tanmateix els joves homosexuals triguen força a fer públiques les seves preferències per por a què la majoria dels seus companys els trobin diferents i els discriminin. De fet, no cal declarar-se homosexual per rebre discriminacions: el sol fet de ser efeminat, malgrat ser heterosexual, pot ser motiu de discriminació.

El rebuig envers els companys, al cap i a la fi, no és més que el resultat d'una actitud profundament immadura. Darrere d'una actitud intolerant hi trobem persones que no s'accepten a sí mateixes i que necessiten atacar a d'altres persones per a reafirmar-se.

Tothom ha de poder expressar-se lliurement, una orientació sexual no ens pot allunyar d’una persona. Una solució ja valorada és parlar-ne a classes de ciutadania o ètica. Quan els temes tabú es tracten amb normalitat, deixen de ser tabú.

ALBERT GRIS i JOAN CASTILLA

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada