ESCOLA

<a href="http://www.bcn.cat/museuhistoriaciutat/ca/refugi_307.html">http://www.bcn.cat/museuhistoriaciutat/ca/refugi_307.html</a>



 MÉS ESPAI PEL MOU-TE
L’Espai MOU-TE (l’antiga Sagristia) s’ha quedat petit. Els grups MOU-TE no paren de créixer; enguany són gairebé 100 els alumnes que en formen part, distribuïts ens 9 grups: 3 de 5è de primària, 3 de 6è i 3 d’ESO.
 
L’any passat es va buidar l’antiga Sagristia i es va acondicionar amb mobiliari nou i un rentat de cara per a convertir-se en el centre neuràlgic del MOU-TE. Aquest any, a més, s’està utilitzant l’aula 501 (torre), l’Aula Europea, l’aula 408 i els vestidors de la Sala Polivalent.

 
És per això que s’ha decidit convertir els dos vestidors del Teatre en annexos a l’Espai MOU-TE, pintant-los i fent-los més confortables per a les activitats dels grups. El passat divendres 2 de desembre els monitors van agafar rodets i pinzells i van pintar un dels vestidors. En una segona fase, es pintarà l’altre vestidor i es condicionaran ambdós espais per a acollir grups. 
COORDINACIÓ MOU-TE


TOTS DONEM LA BENVINGUDA
Un mural compost per milers de fotografies d’alumnes i personal de l’escola dóna la benvinguda als visitants
Recentment hi ha hagut alguns canvis en la decoració de l’Escola. Els mítics quadres de Sant Josep de Calassanç que hi havia a l’escala central han estat substituïts per unes fotografies. Hi ha representats uns nois i noies que observen el panorama de la ciutat de Barcelona des d’un punt elevat de Collserola. El més interessant d’aquestes imatges és el seu fons, compost per milers de fotografies a mida reduïda d’alumnes, ex-alumnes, professors i personal de l’Escola.


Aquest canvi representa una modernització en la imatge de l’Escola. Per aquest motiu sota cadascuna de les tres imatges podem llegir un dels objectius de l’escola: “Estimar, educar i ensenyar”.

La Gemma Ferrer, directora pedagògica, explica que els nous canvis en la decoració, tant els que ja s’han fet com els que es tenen projectats per al futur han estat part d’una iniciativa de l’Assemblea de les Escoles Pies de Catalunya. Els canvis efectuats intenten donar un aire obert i dinàmic a l’Escola.

S’ha intentat canviar l’estètica més tenebrosa i fosca que donaven els grans i antics quadres i la decoració més recarregada d’algunes parts del edifici. Tot això, però, sense perdre l’esperit de l’escola.

També ens han avançat que en un futur hi poden haver més canvis, encara que aquests, a hores d’ara, encara són un misteri.

Si voleu trobar la vostra imatge, només cal que entreu al web de l’escola, a l’apartat “àlbum fotogràfic”. Per accedir-hi heu d’escriure l’usuari “eps” i la contrasenya “sarria”.
www.fotosepsarria.cat
CHRISTIAN HARTWIG i IGNACIO BERGILLÓS 1 BAT


LLATÍ A CADA RACÓ
El llatí, del qual provenen la major part de les llengües del sud d’Europa, és encara avui dia molt present en diferents àmbits.


El llatí no és una llengua en desús, o “completament inútil” pel fet que ja no es parli; és present en molts àmbits de la nostra vida, sobretot dins l’esfera culte i dels estudis. Podem trobar exemples d’això tant en l’àmbit científic com en el social i humanístic. Els exemples més clars d’aquest fenomen són els noms de plantes en botànica o la jurisprudència que ens ha quedat com a herència romana. Tot i això és una llengua de cultura, només l’entén un reduït nombre de gent. Això no ha canviat fins avui dia; el llatí continua essent una llengua entesa només per les persones cultes, ha sigut així des del segle VIII, quan el llatí parlat deixa pas a les llengües romàniques i queda relegat a l’àmbit intel·lectual i eclesiàstic.
Per això, a la nostra escola, fundada fa 150 anys per un religiós amb gran cultura, hi trobem diverses cites en llatí, tant a l’interior com a l’exterior de l’edifici. Per exemple, podem trobar algunes oracions a les vidrieres de la capella, on es poden llegir les paraules Ad majus pietatis incrementum, orphano tu eris adjutor, que significa “Per a l’increment de la pietat, tu seràs l’ajudant dels orfes.” En aquesta mostra es fa evident l’origen religiós i la intenció moralitzant del llatí que trobem a l’Escola. Cal dir que aquest tipus de llatí va sofrir un important canvi respecte el llatí clàssic escrit pels grans escriptors romans, una clara diferenciació va ser la tendència a substituir les i per j, essent de totes maneres aquesta j una pronúncia vocàlica. Tot s’ha de dir, deixant petits canvis com aquests a part, la conservació del llatí la devem als religiosos que durant l’edat mitjana no van permetre deixar morir la llengua.
Pel que fa al món científic, podem trobar el llatí en el vocabulari botànic, mèdic i en moltes altres disciplines cientificotècniques. El més important d’aquesta herència clàssica és el fet que aquest vocabulari sigui internacional, és a dir, permet l’intercanvi d’informació entre diferents cultures i la seva perfecta comprensió. Un exemple és la terminació -itis en medicina, que significa inflamació. És capaç de comprendre això qualsevol persona que tingui coneixements de medicina, sigui d’on sigui (a excepció de les cultures amb llengües molt allunyades del llatí, com ara el xinès).
Per tant, queda clar que el llatí, tal com s’ha dit al principi, no és una llengua morta, sinó que està perfectament integrada en la nostra societat i present en molts àmbits de la nostra vida quotidiana (del llatí quotidies, que significa “habitualment”).

Ad majus pietatis incrementum = Per l’increment de la pietat
Orphano tu eris adjutor = Tu seràs l’ajudant dels orfes
Psallite regi notro, pasllite = Salmodiem el nostre rei (Déu), salmodiem
Sinite parvulos venire ad me = Deixeu que els infants s’acostin a mi.
CHRISTIAN HARTWIG i IGNACIO BERGILLÓS 1 BAT
OCTUBRE 2011

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada